desprisar - verb

des·pri·sar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
despriso
desprises
desprisa
desprisem
despriseu
desprisen
desprisava
desprisaves
desprisava
desprisàvem
desprisàveu
desprisaven
desprisí
desprisares
desprisà
desprisàrem
desprisàreu
desprisaren
desprisaré
desprisaràs
desprisarà
desprisarem
desprisareu
desprisaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desprisaria
desprisaries
desprisaria
desprisaríem
desprisaríeu
desprisarien
desprisi
desprisis
desprisi
desprisem
despriseu
desprisin
desprisés
desprisessis
desprisés
despriséssim
despriséssiu
desprisessin

desprisa
desprisi
desprisem
despriseu
desprisin
Infinitiudesprisar
Gerundidesprisant
Participi
desprisatdesprisada
desprisatsdesprisades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana