desmentir - verb

des·men·tir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desmenteixo
desmenteixes
desmenteix
desmentim
desmentiu
desmenteixen
desmentia
desmenties
desmentia
desmentíem
desmentíeu
desmentien
desmentí
desmentires
desmentí
desmentírem
desmentíreu
desmentiren
desmentiré
desmentiràs
desmentirà
desmentirem
desmentireu
desmentiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desmentiria
desmentiries
desmentiria
desmentiríem
desmentiríeu
desmentirien
desmenteixi
desmenteixis
desmenteixi
desmentim
desmentiu
desmenteixin
desmentís
desmentissis
desmentís
desmentíssim
desmentíssiu
desmentissin

desmenteix
desmenteixi
desmentim
desmentiu
desmenteixin
Infinitiudesmentir
Gerundidesmentint
Participi
desmentitdesmentida
desmentitsdesmentides

Flexionat com: servir

forma nominal : desmentiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana