desfolrar - verb

des·fol·rar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desfolro
desfolres
desfolra
desfolrem
desfolreu
desfolren
desfolrava
desfolraves
desfolrava
desfolràvem
desfolràveu
desfolraven
desfolrí
desfolrares
desfolrà
desfolràrem
desfolràreu
desfolraren
desfolraré
desfolraràs
desfolrarà
desfolrarem
desfolrareu
desfolraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desfolraria
desfolraries
desfolraria
desfolraríem
desfolraríeu
desfolrarien
desfolri
desfolris
desfolri
desfolrem
desfolreu
desfolrin
desfolrés
desfolressis
desfolrés
desfolréssim
desfolréssiu
desfolressin

desfolra
desfolri
desfolrem
desfolreu
desfolrin
Infinitiudesfolrar
Gerundidesfolrant
Participi
desfolratdesfolrada
desfolratsdesfolrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana