desermar - verb

des·er·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desermo
desermes
deserma
desermem
desermeu
desermen
desermava
desermaves
desermava
desermàvem
desermàveu
desermaven
desermí
desermares
desermà
desermàrem
desermàreu
desermaren
desermaré
desermaràs
desermarà
desermarem
desermareu
desermaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desermaria
desermaries
desermaria
desermaríem
desermaríeu
desermarien
desermi
desermis
desermi
desermem
desermeu
desermin
desermés
desermessis
desermés
deserméssim
deserméssiu
desermessin

deserma
desermi
desermem
desermeu
desermin
Infinitiudesermar
Gerundidesermant
Participi
desermatdesermada
desermatsdesermades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana