desenvescar - verb

des·en·ves·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenvesco
desenvesques
desenvesca
desenvesquem
desenvesqueu
desenvesquen
desenvescava
desenvescaves
desenvescava
desenvescàvem
desenvescàveu
desenvescaven
desenvesquí
desenvescares
desenvescà
desenvescàrem
desenvescàreu
desenvescaren
desenvescaré
desenvescaràs
desenvescarà
desenvescarem
desenvescareu
desenvescaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenvescaria
desenvescaries
desenvescaria
desenvescaríem
desenvescaríeu
desenvescarien
desenvesqui
desenvesquis
desenvesqui
desenvesquem
desenvesqueu
desenvesquin
desenvesqués
desenvesquessis
desenvesqués
desenvesquéssim
desenvesquéssiu
desenvesquessin

desenvesca
desenvesqui
desenvesquem
desenvesqueu
desenvesquin
Infinitiudesenvescar
Gerundidesenvescant
Participi
desenvescatdesenvescada
desenvescatsdesenvescades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana