desenverinar - verb

des·en·ve·ri·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenverino
desenverines
desenverina
desenverinem
desenverineu
desenverinen
desenverinava
desenverinaves
desenverinava
desenverinàvem
desenverinàveu
desenverinaven
desenveriní
desenverinares
desenverinà
desenverinàrem
desenverinàreu
desenverinaren
desenverinaré
desenverinaràs
desenverinarà
desenverinarem
desenverinareu
desenverinaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenverinaria
desenverinaries
desenverinaria
desenverinaríem
desenverinaríeu
desenverinarien
desenverini
desenverinis
desenverini
desenverinem
desenverineu
desenverinin
desenverinés
desenverinessis
desenverinés
desenverinéssim
desenverinéssiu
desenverinessin

desenverina
desenverini
desenverinem
desenverineu
desenverinin
Infinitiudesenverinar
Gerundidesenverinant
Participi
desenverinatdesenverinada
desenverinatsdesenverinades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana