desenutjar - verb

des·e·nut·jar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenutjo
desenutges
desenutja
desenutgem
desenutgeu
desenutgen
desenutjava
desenutjaves
desenutjava
desenutjàvem
desenutjàveu
desenutjaven
desenutgí
desenutjares
desenutjà
desenutjàrem
desenutjàreu
desenutjaren
desenutjaré
desenutjaràs
desenutjarà
desenutjarem
desenutjareu
desenutjaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenutjaria
desenutjaries
desenutjaria
desenutjaríem
desenutjaríeu
desenutjarien
desenutgi
desenutgis
desenutgi
desenutgem
desenutgeu
desenutgin
desenutgés
desenutgessis
desenutgés
desenutgéssim
desenutgéssiu
desenutgessin

desenutja
desenutgi
desenutgem
desenutgeu
desenutgin
Infinitiudesenutjar
Gerundidesenutjant
Participi
desenutjatdesenutjada
desenutjatsdesenutjades

Flexionat com: pujar

forma nominal : desenuig

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana