desentaular - verb

des·en·tau·lar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desentaulo
desentaules
desentaula
desentaulem
desentauleu
desentaulen
desentaulava
desentaulaves
desentaulava
desentaulàvem
desentaulàveu
desentaulaven
desentaulí
desentaulares
desentaulà
desentaulàrem
desentaulàreu
desentaularen
desentaularé
desentaularàs
desentaularà
desentaularem
desentaulareu
desentaularan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desentaularia
desentaularies
desentaularia
desentaularíem
desentaularíeu
desentaularien
desentauli
desentaulis
desentauli
desentaulem
desentauleu
desentaulin
desentaulés
desentaulessis
desentaulés
desentauléssim
desentauléssiu
desentaulessin

desentaula
desentauli
desentaulem
desentauleu
desentaulin
Infinitiudesentaular
Gerundidesentaulant
Participi
desentaulatdesentaulada
desentaulatsdesentaulades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana