desensellar - verb

des·en·se·llar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desensello
desenselles
desensella
desensellem
desenselleu
desensellen
desensellava
desensellaves
desensellava
desensellàvem
desensellàveu
desensellaven
desensellí
desensellares
desensellà
desensellàrem
desensellàreu
desensellaren
desensellaré
desensellaràs
desensellarà
desensellarem
desensellareu
desensellaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desensellaria
desensellaries
desensellaria
desensellaríem
desensellaríeu
desensellarien
desenselli
desensellis
desenselli
desensellem
desenselleu
desensellin
desensellés
desensellessis
desensellés
desenselléssim
desenselléssiu
desensellessin

desensella
desenselli
desensellem
desenselleu
desensellin
Infinitiudesensellar
Gerundidesensellant
Participi
desensellatdesensellada
desensellatsdesensellades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana