desenllatar - verb

des·en·lla·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenllato
desenllates
desenllata
desenllatem
desenllateu
desenllaten
desenllatava
desenllataves
desenllatava
desenllatàvem
desenllatàveu
desenllataven
desenllatí
desenllatares
desenllatà
desenllatàrem
desenllatàreu
desenllataren
desenllataré
desenllataràs
desenllatarà
desenllatarem
desenllatareu
desenllataran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenllataria
desenllataries
desenllataria
desenllataríem
desenllataríeu
desenllatarien
desenllati
desenllatis
desenllati
desenllatem
desenllateu
desenllatin
desenllatés
desenllatessis
desenllatés
desenllatéssim
desenllatéssiu
desenllatessin

desenllata
desenllati
desenllatem
desenllateu
desenllatin
Infinitiudesenllatar
Gerundidesenllatant
Participi
desenllatatdesenllatada
desenllatatsdesenllatades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana