desengomar - verb

des·en·go·mar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desengomo
desengomes
desengoma
desengomem
desengomeu
desengomen
desengomava
desengomaves
desengomava
desengomàvem
desengomàveu
desengomaven
desengomí
desengomares
desengomà
desengomàrem
desengomàreu
desengomaren
desengomaré
desengomaràs
desengomarà
desengomarem
desengomareu
desengomaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desengomaria
desengomaries
desengomaria
desengomaríem
desengomaríeu
desengomarien
desengomi
desengomis
desengomi
desengomem
desengomeu
desengomin
desengomés
desengomessis
desengomés
desengoméssim
desengoméssiu
desengomessin

desengoma
desengomi
desengomem
desengomeu
desengomin
Infinitiudesengomar
Gerundidesengomant
Participi
desengomatdesengomada
desengomatsdesengomades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana