desenfardar - verb

des·en·far·dar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenfardo
desenfardes
desenfarda
desenfardem
desenfardeu
desenfarden
desenfardava
desenfardaves
desenfardava
desenfardàvem
desenfardàveu
desenfardaven
desenfardí
desenfardares
desenfardà
desenfardàrem
desenfardàreu
desenfardaren
desenfardaré
desenfardaràs
desenfardarà
desenfardarem
desenfardareu
desenfardaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenfardaria
desenfardaries
desenfardaria
desenfardaríem
desenfardaríeu
desenfardarien
desenfardi
desenfardis
desenfardi
desenfardem
desenfardeu
desenfardin
desenfardés
desenfardessis
desenfardés
desenfardéssim
desenfardéssiu
desenfardessin

desenfarda
desenfardi
desenfardem
desenfardeu
desenfardin
Infinitiudesenfardar
Gerundidesenfardant
Participi
desenfardatdesenfardada
desenfardatsdesenfardades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana