desenfadar - verb

des·en·fa·dar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenfado
desenfades
desenfada
desenfadem
desenfadeu
desenfaden
desenfadava
desenfadaves
desenfadava
desenfadàvem
desenfadàveu
desenfadaven
desenfadí
desenfadares
desenfadà
desenfadàrem
desenfadàreu
desenfadaren
desenfadaré
desenfadaràs
desenfadarà
desenfadarem
desenfadareu
desenfadaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenfadaria
desenfadaries
desenfadaria
desenfadaríem
desenfadaríeu
desenfadarien
desenfadi
desenfadis
desenfadi
desenfadem
desenfadeu
desenfadin
desenfadés
desenfadessis
desenfadés
desenfadéssim
desenfadéssiu
desenfadessin

desenfada
desenfadi
desenfadem
desenfadeu
desenfadin
Infinitiudesenfadar
Gerundidesenfadant
Participi
desenfadatdesenfadada
desenfadatsdesenfadades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana