desencaparrar - verb

des·en·ca·par·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desencaparro
desencaparres
desencaparra
desencaparrem
desencaparreu
desencaparren
desencaparrava
desencaparraves
desencaparrava
desencaparràvem
desencaparràveu
desencaparraven
desencaparrí
desencaparrares
desencaparrà
desencaparràrem
desencaparràreu
desencaparraren
desencaparraré
desencaparraràs
desencaparrarà
desencaparrarem
desencaparrareu
desencaparraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desencaparraria
desencaparraries
desencaparraria
desencaparraríem
desencaparraríeu
desencaparrarien
desencaparri
desencaparris
desencaparri
desencaparrem
desencaparreu
desencaparrin
desencaparrés
desencaparressis
desencaparrés
desencaparréssim
desencaparréssiu
desencaparressin

desencaparra
desencaparri
desencaparrem
desencaparreu
desencaparrin
Infinitiudesencaparrar
Gerundidesencaparrant
Participi
desencaparratdesencaparrada
desencaparratsdesencaparrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana