desconcertar - verb

des·con·cer·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desconcerto
desconcertes
desconcerta
desconcertem
desconcerteu
desconcerten
desconcertava
desconcertaves
desconcertava
desconcertàvem
desconcertàveu
desconcertaven
desconcertí
desconcertares
desconcertà
desconcertàrem
desconcertàreu
desconcertaren
desconcertaré
desconcertaràs
desconcertarà
desconcertarem
desconcertareu
desconcertaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desconcertaria
desconcertaries
desconcertaria
desconcertaríem
desconcertaríeu
desconcertarien
desconcerti
desconcertis
desconcerti
desconcertem
desconcerteu
desconcertin
desconcertés
desconcertessis
desconcertés
desconcertéssim
desconcertéssiu
desconcertessin

desconcerta
desconcerti
desconcertem
desconcerteu
desconcertin
Infinitiudesconcertar
Gerundidesconcertant
Participi
desconcertatdesconcertada
desconcertatsdesconcertades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana