descantar - verb

des·can·tar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descanto
descantes
descanta
descantem
descanteu
descanten
descantava
descantaves
descantava
descantàvem
descantàveu
descantaven
descantí
descantares
descantà
descantàrem
descantàreu
descantaren
descantaré
descantaràs
descantarà
descantarem
descantareu
descantaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descantaria
descantaries
descantaria
descantaríem
descantaríeu
descantarien
descanti
descantis
descanti
descantem
descanteu
descantin
descantés
descantessis
descantés
descantéssim
descantéssiu
descantessin

descanta
descanti
descantem
descanteu
descantin
Infinitiudescantar
Gerundidescantant
Participi
descantatdescantada
descantatsdescantades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana