derrocar - verb

der·ro·car

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
derroco
derroques
derroca
derroquem
derroqueu
derroquen
derrocava
derrocaves
derrocava
derrocàvem
derrocàveu
derrocaven
derroquí
derrocares
derrocà
derrocàrem
derrocàreu
derrocaren
derrocaré
derrocaràs
derrocarà
derrocarem
derrocareu
derrocaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
derrocaria
derrocaries
derrocaria
derrocaríem
derrocaríeu
derrocarien
derroqui
derroquis
derroqui
derroquem
derroqueu
derroquin
derroqués
derroquessis
derroqués
derroquéssim
derroquéssiu
derroquessin

derroca
derroqui
derroquem
derroqueu
derroquin
Infinitiuderrocar
Gerundiderrocant
Participi
derrocatderrocada
derrocatsderrocades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana