derramar - verb

der·ra·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
derramo
derrames
derrama
derramem
derrameu
derramen
derramava
derramaves
derramava
derramàvem
derramàveu
derramaven
derramí
derramares
derramà
derramàrem
derramàreu
derramaren
derramaré
derramaràs
derramarà
derramarem
derramareu
derramaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
derramaria
derramaries
derramaria
derramaríem
derramaríeu
derramarien
derrami
derramis
derrami
derramem
derrameu
derramin
derramés
derramessis
derramés
derraméssim
derraméssiu
derramessin

derrama
derrami
derramem
derrameu
derramin
Infinitiuderramar
Gerundiderramant
Participi
derramatderramada
derramatsderramades

Flexionat com: parlar

forma nominal : derrama

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana