cucar - verb

cu·car

pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
cuco
cuques
cuca
cuquem
cuqueu
cuquen
cucava
cucaves
cucava
cucàvem
cucàveu
cucaven
cuquí
cucares
cucà
cucàrem
cucàreu
cucaren
cucaré
cucaràs
cucarà
cucarem
cucareu
cucaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
cucaria
cucaries
cucaria
cucaríem
cucaríeu
cucarien
cuqui
cuquis
cuqui
cuquem
cuqueu
cuquin
cuqués
cuquessis
cuqués
cuquéssim
cuquéssiu
cuquessin

cuca
cuqui
cuquem
cuqueu
cuquin
Infinitiucucar
Gerundicucant
Participi
cucatcucada
cucatscucades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana