brandir - verb

bran·dir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
brandeixo
brandeixes
brandeix
brandim
brandiu
brandeixen
brandia
brandies
brandia
brandíem
brandíeu
brandien
brandí
brandires
brandí
brandírem
brandíreu
brandiren
brandiré
brandiràs
brandirà
brandirem
brandireu
brandiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
brandiria
brandiries
brandiria
brandiríem
brandiríeu
brandirien
brandeixi
brandeixis
brandeixi
brandim
brandiu
brandeixin
brandís
brandissis
brandís
brandíssim
brandíssiu
brandissin

brandeix
brandeixi
brandim
brandiu
brandeixin
Infinitiubrandir
Gerundibrandint
Participi
branditbrandida
branditsbrandides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana