bonegar - verb

bo·ne·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
bonego
bonegues
bonega
boneguem
bonegueu
boneguen
bonegava
bonegaves
bonegava
bonegàvem
bonegàveu
bonegaven
boneguí
bonegares
bonegà
bonegàrem
bonegàreu
bonegaren
bonegaré
bonegaràs
bonegarà
bonegarem
bonegareu
bonegaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
bonegaria
bonegaries
bonegaria
bonegaríem
bonegaríeu
bonegarien
bonegui
boneguis
bonegui
boneguem
bonegueu
boneguin
bonegués
boneguessis
bonegués
boneguéssim
boneguéssiu
boneguessin

bonega
bonegui
boneguem
bonegueu
boneguin
Infinitiubonegar
Gerundibonegant
Participi
bonegatbonegada
bonegatsbonegades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : bonegada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana