deambular - verb

de·am·bu·lar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
deambulo
deambules
deambula
deambulem
deambuleu
deambulen
deambulava
deambulaves
deambulava
deambulàvem
deambulàveu
deambulaven
deambulí
deambulares
deambulà
deambulàrem
deambulàreu
deambularen
deambularé
deambularàs
deambularà
deambularem
deambulareu
deambularan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
deambularia
deambularies
deambularia
deambularíem
deambularíeu
deambularien
deambuli
deambulis
deambuli
deambulem
deambuleu
deambulin
deambulés
deambulessis
deambulés
deambuléssim
deambuléssiu
deambulessin

deambula
deambuli
deambulem
deambuleu
deambulin
Infinitiudeambular
Gerundideambulant
Participi
deambulatdeambulada
deambulatsdeambulades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana