aterrar - verb

a·ter·rar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
aterro
aterres
aterra
aterrem
aterreu
aterren
aterrava
aterraves
aterrava
aterràvem
aterràveu
aterraven
aterrí
aterrares
aterrà
aterràrem
aterràreu
aterraren
aterraré
aterraràs
aterrarà
aterrarem
aterrareu
aterraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
aterraria
aterraries
aterraria
aterraríem
aterraríeu
aterrarien
aterri
aterris
aterri
aterrem
aterreu
aterrin
aterrés
aterressis
aterrés
aterréssim
aterréssiu
aterressin

aterra
aterri
aterrem
aterreu
aterrin
Infinitiuaterrar
Gerundiaterrant
Participi
aterrataterrada
aterratsaterrades

Flexionat com: parlar

forma nominal : aterratge, aterrament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana