assenyalar - verb

as·se·nya·lar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
assenyalo
assenyales
assenyala
assenyalem
assenyaleu
assenyalen
assenyalava
assenyalaves
assenyalava
assenyalàvem
assenyalàveu
assenyalaven
assenyalí
assenyalares
assenyalà
assenyalàrem
assenyalàreu
assenyalaren
assenyalaré
assenyalaràs
assenyalarà
assenyalarem
assenyalareu
assenyalaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
assenyalaria
assenyalaries
assenyalaria
assenyalaríem
assenyalaríeu
assenyalarien
assenyali
assenyalis
assenyali
assenyalem
assenyaleu
assenyalin
assenyalés
assenyalessis
assenyalés
assenyaléssim
assenyaléssiu
assenyalessin

assenyala
assenyali
assenyalem
assenyaleu
assenyalin
Infinitiuassenyalar
Gerundiassenyalant
Participi
assenyalatassenyalada
assenyalatsassenyalades

Flexionat com: parlar

forma nominal : assenyalament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana