campar - verb

cam·par

transitiu; pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
campo
campes
campa
campem
campeu
campen
campava
campaves
campava
campàvem
campàveu
campaven
campí
campares
campà
campàrem
campàreu
camparen
camparé
camparàs
camparà
camparem
campareu
camparan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
camparia
camparies
camparia
camparíem
camparíeu
camparien
campi
campis
campi
campem
campeu
campin
campés
campessis
campés
campéssim
campéssiu
campessin

campa
campi
campem
campeu
campin
Infinitiucampar
Gerundicampant
Participi
campatcampada
campatscampades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana