abonir - verb

a·bo·nir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
aboneixo
aboneixes
aboneix
abonim
aboniu
aboneixen
abonia
abonies
abonia
aboníem
aboníeu
abonien
aboní
abonires
aboní
abonírem
aboníreu
aboniren
aboniré
aboniràs
abonirà
abonirem
abonireu
aboniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
aboniria
aboniries
aboniria
aboniríem
aboniríeu
abonirien
aboneixi
aboneixis
aboneixi
abonim
aboniu
aboneixin
abonís
abonissis
abonís
aboníssim
aboníssiu
abonissin

aboneix
aboneixi
abonim
aboniu
aboneixin
Infinitiuabonir
Gerundiabonint
Participi
abonitabonida
abonitsabonides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana