desairar - verb

des·ai·rar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desairo
desaires
desaira
desairem
desaireu
desairen
desairava
desairaves
desairava
desairàvem
desairàveu
desairaven
desairí
desairares
desairà
desairàrem
desairàreu
desairaren
desairaré
desairaràs
desairarà
desairarem
desairareu
desairaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desairaria
desairaries
desairaria
desairaríem
desairaríeu
desairarien
desairi
desairis
desairi
desairem
desaireu
desairin
desairés
desairessis
desairés
desairéssim
desairéssiu
desairessin

desaira
desairi
desairem
desaireu
desairin
Infinitiudesairar
Gerundidesairant
Participi
desairatdesairada
desairatsdesairades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana