urgir - verb

ur·gir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
urgeixo
urgeixes
urgeix
urgim
urgiu
urgeixen
urgia
urgies
urgia
urgíem
urgíeu
urgien
urgí
urgires
urgí
urgírem
urgíreu
urgiren
urgiré
urgiràs
urgirà
urgirem
urgireu
urgiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
urgiria
urgiries
urgiria
urgiríem
urgiríeu
urgirien
urgeixi
urgeixis
urgeixi
urgim
urgiu
urgeixin
urgís
urgissis
urgís
urgíssim
urgíssiu
urgissin

urgeix
urgeixi
urgim
urgiu
urgeixin
Infinitiuurgir
Gerundiurgint
Participi
urgiturgida
urgitsurgides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana