glatir - verb

gla·tir

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
glateixo
glateixes
glateix
glatim
glatiu
glateixen
glatia
glaties
glatia
glatíem
glatíeu
glatien
glatí
glatires
glatí
glatírem
glatíreu
glatiren
glatiré
glatiràs
glatirà
glatirem
glatireu
glatiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
glatiria
glatiries
glatiria
glatiríem
glatiríeu
glatirien
glateixi
glateixis
glateixi
glatim
glatiu
glateixin
glatís
glatissis
glatís
glatíssim
glatíssiu
glatissin

glateix
glateixi
glatim
glatiu
glateixin
Infinitiuglatir
Gerundiglatint
Participi
glatitglatida
glatitsglatides

Flexionat com: servir

forma nominal : glatiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana