esvorellar - verb

es·vo·re·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esvorello
esvorelles
esvorella
esvorellem
esvorelleu
esvorellen
esvorellava
esvorellaves
esvorellava
esvorellàvem
esvorellàveu
esvorellaven
esvorellí
esvorellares
esvorellà
esvorellàrem
esvorellàreu
esvorellaren
esvorellaré
esvorellaràs
esvorellarà
esvorellarem
esvorellareu
esvorellaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esvorellaria
esvorellaries
esvorellaria
esvorellaríem
esvorellaríeu
esvorellarien
esvorelli
esvorellis
esvorelli
esvorellem
esvorelleu
esvorellin
esvorellés
esvorellessis
esvorellés
esvorelléssim
esvorelléssiu
esvorellessin

esvorella
esvorelli
esvorellem
esvorelleu
esvorellin
Infinitiuesvorellar
Gerundiesvorellant
Participi
esvorellatesvorellada
esvorellatsesvorellades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana