personar - verb

per·so·nar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
persono
persones
persona
personem
personeu
personen
personava
personaves
personava
personàvem
personàveu
personaven
personí
personares
personà
personàrem
personàreu
personaren
personaré
personaràs
personarà
personarem
personareu
personaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
personaria
personaries
personaria
personaríem
personaríeu
personarien
personi
personis
personi
personem
personeu
personin
personés
personessis
personés
personéssim
personéssiu
personessin

persona
personi
personem
personeu
personin
Infinitiupersonar
Gerundipersonant
Participi
personatpersonada
personatspersonades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana