esbafar - verb

es·ba·far

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbafo
esbafes
esbafa
esbafem
esbafeu
esbafen
esbafava
esbafaves
esbafava
esbafàvem
esbafàveu
esbafaven
esbafí
esbafares
esbafà
esbafàrem
esbafàreu
esbafaren
esbafaré
esbafaràs
esbafarà
esbafarem
esbafareu
esbafaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbafaria
esbafaries
esbafaria
esbafaríem
esbafaríeu
esbafarien
esbafi
esbafis
esbafi
esbafem
esbafeu
esbafin
esbafés
esbafessis
esbafés
esbaféssim
esbaféssiu
esbafessin

esbafa
esbafi
esbafem
esbafeu
esbafin
Infinitiuesbafar
Gerundiesbafant
Participi
esbafatesbafada
esbafatsesbafades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana