enverinar - verb

en·ve·ri·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
enverino
enverines
enverina
enverinem
enverineu
enverinen
enverinava
enverinaves
enverinava
enverinàvem
enverinàveu
enverinaven
enveriní
enverinares
enverinà
enverinàrem
enverinàreu
enverinaren
enverinaré
enverinaràs
enverinarà
enverinarem
enverinareu
enverinaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
enverinaria
enverinaries
enverinaria
enverinaríem
enverinaríeu
enverinarien
enverini
enverinis
enverini
enverinem
enverineu
enverinin
enverinés
enverinessis
enverinés
enverinéssim
enverinéssiu
enverinessin

enverina
enverini
enverinem
enverineu
enverinin
Infinitiuenverinar
Gerundienverinant
Participi
enverinatenverinada
enverinatsenverinades

Flexionat com: parlar

forma nominal : enverinament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana