esbandir - verb

es·ban·dir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esbandeixo
esbandeixes
esbandeix
esbandim
esbandiu
esbandeixen
esbandia
esbandies
esbandia
esbandíem
esbandíeu
esbandien
esbandí
esbandires
esbandí
esbandírem
esbandíreu
esbandiren
esbandiré
esbandiràs
esbandirà
esbandirem
esbandireu
esbandiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esbandiria
esbandiries
esbandiria
esbandiríem
esbandiríeu
esbandirien
esbandeixi
esbandeixis
esbandeixi
esbandim
esbandiu
esbandeixin
esbandís
esbandissis
esbandís
esbandíssim
esbandíssiu
esbandissin

esbandeix
esbandeixi
esbandim
esbandiu
esbandeixin
Infinitiuesbandir
Gerundiesbandint
Participi
esbanditesbandida
esbanditsesbandides

Flexionat com: servir

forma nominal : esbandida

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana