destintar - verb

des·tin·tar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
destinto
destintes
destinta
destintem
destinteu
destinten
destintava
destintaves
destintava
destintàvem
destintàveu
destintaven
destintí
destintares
destintà
destintàrem
destintàreu
destintaren
destintaré
destintaràs
destintarà
destintarem
destintareu
destintaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
destintaria
destintaries
destintaria
destintaríem
destintaríeu
destintarien
destinti
destintis
destinti
destintem
destinteu
destintin
destintés
destintessis
destintés
destintéssim
destintéssiu
destintessin

destinta
destinti
destintem
destinteu
destintin
Infinitiudestintar
Gerundidestintant
Participi
destintatdestintada
destintatsdestintades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana