espuar - verb

es·pu·ar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
espuo
espues
espua
espuem
espueu
espuen
espuava
espuaves
espuava
espuàvem
espuàveu
espuaven
espuí
espuares
espuà
espuàrem
espuàreu
espuaren
espuaré
espuaràs
espuarà
espuarem
espuareu
espuaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
espuaria
espuaries
espuaria
espuaríem
espuaríeu
espuarien
espuï
espuïs
espuï
espuem
espueu
espuïn
espués
espuessis
espués
espuéssim
espuéssiu
espuessin

espua
espuï
espuem
espueu
espuïn
Infinitiuespuar
Gerundiespuant
Participi
espuatespuada
espuatsespuades

Flexionat com: apariar

forma nominal : espuament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana