esporgar - verb

es·por·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esporgo
esporgues
esporga
esporguem
esporgueu
esporguen
esporgava
esporgaves
esporgava
esporgàvem
esporgàveu
esporgaven
esporguí
esporgares
esporgà
esporgàrem
esporgàreu
esporgaren
esporgaré
esporgaràs
esporgarà
esporgarem
esporgareu
esporgaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esporgaria
esporgaries
esporgaria
esporgaríem
esporgaríeu
esporgarien
esporgui
esporguis
esporgui
esporguem
esporgueu
esporguin
esporgués
esporguessis
esporgués
esporguéssim
esporguéssiu
esporguessin

esporga
esporgui
esporguem
esporgueu
esporguin
Infinitiuesporgar
Gerundiesporgant
Participi
esporgatesporgada
esporgatsesporgades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : esporgada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana