espoltrar - verb

es·pol·trar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
espoltro
espoltres
espoltra
espoltrem
espoltreu
espoltren
espoltrava
espoltraves
espoltrava
espoltràvem
espoltràveu
espoltraven
espoltrí
espoltrares
espoltrà
espoltràrem
espoltràreu
espoltraren
espoltraré
espoltraràs
espoltrarà
espoltrarem
espoltrareu
espoltraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
espoltraria
espoltraries
espoltraria
espoltraríem
espoltraríeu
espoltrarien
espoltri
espoltris
espoltri
espoltrem
espoltreu
espoltrin
espoltrés
espoltressis
espoltrés
espoltréssim
espoltréssiu
espoltressin

espoltra
espoltri
espoltrem
espoltreu
espoltrin
Infinitiuespoltrar
Gerundiespoltrant
Participi
espoltratespoltrada
espoltratsespoltrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana