desendollar - verb

des·en·do·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desendollo
desendolles
desendolla
desendollem
desendolleu
desendollen
desendollava
desendollaves
desendollava
desendollàvem
desendollàveu
desendollaven
desendollí
desendollares
desendollà
desendollàrem
desendollàreu
desendollaren
desendollaré
desendollaràs
desendollarà
desendollarem
desendollareu
desendollaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desendollaria
desendollaries
desendollaria
desendollaríem
desendollaríeu
desendollarien
desendolli
desendollis
desendolli
desendollem
desendolleu
desendollin
desendollés
desendollessis
desendollés
desendolléssim
desendolléssiu
desendollessin

desendolla
desendolli
desendollem
desendolleu
desendollin
Infinitiudesendollar
Gerundidesendollant
Participi
desendollatdesendollada
desendollatsdesendollades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana