desemparaular - verb

des·em·pa·rau·lar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desemparaulo
desemparaules
desemparaula
desemparaulem
desemparauleu
desemparaulen
desemparaulava
desemparaulaves
desemparaulava
desemparaulàvem
desemparaulàveu
desemparaulaven
desemparaulí
desemparaulares
desemparaulà
desemparaulàrem
desemparaulàreu
desemparaularen
desemparaularé
desemparaularàs
desemparaularà
desemparaularem
desemparaulareu
desemparaularan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desemparaularia
desemparaularies
desemparaularia
desemparaularíem
desemparaularíeu
desemparaularien
desemparauli
desemparaulis
desemparauli
desemparaulem
desemparauleu
desemparaulin
desemparaulés
desemparaulessis
desemparaulés
desemparauléssim
desemparauléssiu
desemparaulessin

desemparaula
desemparauli
desemparaulem
desemparauleu
desemparaulin
Infinitiudesemparaular
Gerundidesemparaulant
Participi
desemparaulatdesemparaulada
desemparaulatsdesemparaulades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana