desembussar - verb

des·em·bus·sar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desembusso
desembusses
desembussa
desembussem
desembusseu
desembussen
desembussava
desembussaves
desembussava
desembussàvem
desembussàveu
desembussaven
desembussí
desembussares
desembussà
desembussàrem
desembussàreu
desembussaren
desembussaré
desembussaràs
desembussarà
desembussarem
desembussareu
desembussaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desembussaria
desembussaries
desembussaria
desembussaríem
desembussaríeu
desembussarien
desembussi
desembussis
desembussi
desembussem
desembusseu
desembussin
desembussés
desembussessis
desembussés
desembusséssim
desembusséssiu
desembussessin

desembussa
desembussi
desembussem
desembusseu
desembussin
Infinitiudesembussar
Gerundidesembussant
Participi
desembussatdesembussada
desembussatsdesembussades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desembús

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana