desembalbar - verb

des·em·bal·bar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desembalbo
desembalbes
desembalba
desembalbem
desembalbeu
desembalben
desembalbava
desembalbaves
desembalbava
desembalbàvem
desembalbàveu
desembalbaven
desembalbí
desembalbares
desembalbà
desembalbàrem
desembalbàreu
desembalbaren
desembalbaré
desembalbaràs
desembalbarà
desembalbarem
desembalbareu
desembalbaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desembalbaria
desembalbaries
desembalbaria
desembalbaríem
desembalbaríeu
desembalbarien
desembalbi
desembalbis
desembalbi
desembalbem
desembalbeu
desembalbin
desembalbés
desembalbessis
desembalbés
desembalbéssim
desembalbéssiu
desembalbessin

desembalba
desembalbi
desembalbem
desembalbeu
desembalbin
Infinitiudesembalbar
Gerundidesembalbant
Participi
desembalbatdesembalbada
desembalbatsdesembalbades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana