descremar - verb

des·cre·mar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descremo
descremes
descrema
descremem
descremeu
descremen
descremava
descremaves
descremava
descremàvem
descremàveu
descremaven
descremí
descremares
descremà
descremàrem
descremàreu
descremaren
descremaré
descremaràs
descremarà
descremarem
descremareu
descremaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descremaria
descremaries
descremaria
descremaríem
descremaríeu
descremarien
descremi
descremis
descremi
descremem
descremeu
descremin
descremés
descremessis
descremés
descreméssim
descreméssiu
descremessin

descrema
descremi
descremem
descremeu
descremin
Infinitiudescremar
Gerundidescremant
Participi
descrematdescremada
descrematsdescremades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana