ensorrar - verb

en·sor·rar

pronominal; transitiu; pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
ensorro
ensorres
ensorra
ensorrem
ensorreu
ensorren
ensorrava
ensorraves
ensorrava
ensorràvem
ensorràveu
ensorraven
ensorrí
ensorrares
ensorrà
ensorràrem
ensorràreu
ensorraren
ensorraré
ensorraràs
ensorrarà
ensorrarem
ensorrareu
ensorraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
ensorraria
ensorraries
ensorraria
ensorraríem
ensorraríeu
ensorrarien
ensorri
ensorris
ensorri
ensorrem
ensorreu
ensorrin
ensorrés
ensorressis
ensorrés
ensorréssim
ensorréssiu
ensorressin

ensorra
ensorri
ensorrem
ensorreu
ensorrin
Infinitiuensorrar
Gerundiensorrant
Participi
ensorratensorrada
ensorratsensorrades

Flexionat com: parlar

forma nominal : ensorrada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana