desagermanar - verb

des·a·ger·ma·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desagermano
desagermanes
desagermana
desagermanem
desagermaneu
desagermanen
desagermanava
desagermanaves
desagermanava
desagermanàvem
desagermanàveu
desagermanaven
desagermaní
desagermanares
desagermanà
desagermanàrem
desagermanàreu
desagermanaren
desagermanaré
desagermanaràs
desagermanarà
desagermanarem
desagermanareu
desagermanaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desagermanaria
desagermanaries
desagermanaria
desagermanaríem
desagermanaríeu
desagermanarien
desagermani
desagermanis
desagermani
desagermanem
desagermaneu
desagermanin
desagermanés
desagermanessis
desagermanés
desagermanéssim
desagermanéssiu
desagermanessin

desagermana
desagermani
desagermanem
desagermaneu
desagermanin
Infinitiudesagermanar
Gerundidesagermanant
Participi
desagermanatdesagermanada
desagermanatsdesagermanades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana