desplomar - verb

des·plo·mar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desplomo
desplomes
desploma
desplomem
desplomeu
desplomen
desplomava
desplomaves
desplomava
desplomàvem
desplomàveu
desplomaven
desplomí
desplomares
desplomà
desplomàrem
desplomàreu
desplomaren
desplomaré
desplomaràs
desplomarà
desplomarem
desplomareu
desplomaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desplomaria
desplomaries
desplomaria
desplomaríem
desplomaríeu
desplomarien
desplomi
desplomis
desplomi
desplomem
desplomeu
desplomin
desplomés
desplomessis
desplomés
desploméssim
desploméssiu
desplomessin

desploma
desplomi
desplomem
desplomeu
desplomin
Infinitiudesplomar
Gerundidesplomant
Participi
desplomatdesplomada
desplomatsdesplomades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desplomament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana