desplaçar - verb

des·pla·çar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desplaço
desplaces
desplaça
desplacem
desplaceu
desplacen
desplaçava
desplaçaves
desplaçava
desplaçàvem
desplaçàveu
desplaçaven
desplací
desplaçares
desplaçà
desplaçàrem
desplaçàreu
desplaçaren
desplaçaré
desplaçaràs
desplaçarà
desplaçarem
desplaçareu
desplaçaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desplaçaria
desplaçaries
desplaçaria
desplaçaríem
desplaçaríeu
desplaçarien
desplaci
desplacis
desplaci
desplacem
desplaceu
desplacin
desplacés
desplacessis
desplacés
desplacéssim
desplacéssiu
desplacessin

desplaça
desplaci
desplacem
desplaceu
desplacin
Infinitiudesplaçar
Gerundidesplaçant
Participi
desplaçatdesplaçada
desplaçatsdesplaçades

Flexionat com: boçar

forma nominal : desplaçament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana