desordenar - verb

des·or·de·nar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desordeno
desordenes
desordena
desordenem
desordeneu
desordenen
desordenava
desordenaves
desordenava
desordenàvem
desordenàveu
desordenaven
desordení
desordenares
desordenà
desordenàrem
desordenàreu
desordenaren
desordenaré
desordenaràs
desordenarà
desordenarem
desordenareu
desordenaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desordenaria
desordenaries
desordenaria
desordenaríem
desordenaríeu
desordenarien
desordeni
desordenis
desordeni
desordenem
desordeneu
desordenin
desordenés
desordenessis
desordenés
desordenéssim
desordenéssiu
desordenessin

desordena
desordeni
desordenem
desordeneu
desordenin
Infinitiudesordenar
Gerundidesordenant
Participi
desordenatdesordenada
desordenatsdesordenades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana