desnucar - verb

des·nu·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desnuco
desnuques
desnuca
desnuquem
desnuqueu
desnuquen
desnucava
desnucaves
desnucava
desnucàvem
desnucàveu
desnucaven
desnuquí
desnucares
desnucà
desnucàrem
desnucàreu
desnucaren
desnucaré
desnucaràs
desnucarà
desnucarem
desnucareu
desnucaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desnucaria
desnucaries
desnucaria
desnucaríem
desnucaríeu
desnucarien
desnuqui
desnuquis
desnuqui
desnuquem
desnuqueu
desnuquin
desnuqués
desnuquessis
desnuqués
desnuquéssim
desnuquéssiu
desnuquessin

desnuca
desnuqui
desnuquem
desnuqueu
desnuquin
Infinitiudesnucar
Gerundidesnucant
Participi
desnucatdesnucada
desnucatsdesnucades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana