desmanegar - verb

des·ma·ne·gar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desmanego
desmanegues
desmanega
desmaneguem
desmanegueu
desmaneguen
desmanegava
desmanegaves
desmanegava
desmanegàvem
desmanegàveu
desmanegaven
desmaneguí
desmanegares
desmanegà
desmanegàrem
desmanegàreu
desmanegaren
desmanegaré
desmanegaràs
desmanegarà
desmanegarem
desmanegareu
desmanegaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desmanegaria
desmanegaries
desmanegaria
desmanegaríem
desmanegaríeu
desmanegarien
desmanegui
desmaneguis
desmanegui
desmaneguem
desmanegueu
desmaneguin
desmanegués
desmaneguessis
desmanegués
desmaneguéssim
desmaneguéssiu
desmaneguessin

desmanega
desmanegui
desmaneguem
desmanegueu
desmaneguin
Infinitiudesmanegar
Gerundidesmanegant
Participi
desmanegatdesmanegada
desmanegatsdesmanegades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : desmanegament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana